Ir al contenido principal

El llinatge de les Societats Precolombines.

Els maies i la seva pinzellada en el món.

D'entre totes les les cultures antigues i civilitzacions, la que vaig treballar en grup al costat d'en Pedro Lucena i na Mónica Méndez va ser el de les societats precolombines, específicament els maies.

L'interessant d'aquestes societats és que segueixen molt presents avui en dia, a mé que viuen en els mateixos territoris seus desdencientes, una fusió entre la tradició i la cultura pre-colombina i post-colombina.



A més de ser els creadors dels calendaris (que són més precisos que l'actual vigent, el gregorià) encara utilitzen el seu llenguatge, el conegut Achi o idioma mayense. El 2005, la UNESCO els va premiar per l'obra de teatre Rabinal Achí. Va ser declarat Obra Maestrs del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat.




Un mite popular Maiense que avui podria ser un conte


Els maies responien a les seves preguntes transcendentals amb mites com el que es pot veure al vídeo, de la creacion dels homes, que podem trobar en el seu llibre sagrat: El Popol Vuh.




El que em fa reflexionar d'aquests mites és el interioritzat que tenim al segle XXI que són simples contes per a nens, mites antics. En aquella època abans de Crist, eren respostes certes i creences fidels.

Realment he pensat: ¿Són els mitjans i els avenços tecnològics els que ens fan veure aquests mites com a simples històries? Mai van posar en dubte que no tenien sentit, no ho van dubtar?

Espero fer-vos reflexionar com a mi m'ho ha fet fer aquest tema tan interessant.


Fins una altra!

- El Cauce del Río Literal
Cira Pérez Bauzá


Comentarios

Entradas populares de este blog

L'arbre geneològic dels Déus de Grècia.

La Literatura a l'Antiga Grècia: Els seus Déus. El nou tema que estem treballant en Literatura Universal és l'Antiga Grècia. Dins d'aquesta, hem estudiat ia la seva cultura, el seu art, la seva literatura, els seus déus ... Aquests últims són molt interessants, i avui us porto el seu (complicat) arbre genealògic. Nosaltres a classe hem après que el déu Caos i la deessa Gea van tenir de fills a Urà i a altres dotze titans, entre aquests Rea, Cronos, els tres Cíclops i els tres Hecatoquirs. De la sang d'Urà, van néixer Erínies i Fúries, que també són fills de Gea. De la barreja d'escuma, aigua salada, sang i semen va néixer Afrodita. Recorando als altres fills dels déus Caos i Gea, els germans Rea i Cronos van tenir a Hestia, Deméter, Hera, Posidó, Hades i el més petit: Zeus. Zeus va tenir bastants fills i de bastants dones diferents. Primer, van néixer Ares i Hefest de la seva relació amb la deessa Hera. Amb Metis, Zeus va tenir a Atena. Amb...

Els Tòpics Literaris.

El segell de la Literatura: Els tòpics literaris. Hola molt bones! Avui us parlaré dels tòpics literaris, que ens porten acompanyant des de moments immemorials de la història. Us explicaré que són i us ensenyaré els tòpics literaris més destacats universalment. Comencem! Els tòpics literaris són llocs comuns, temes o motius que es reiteren en les obres literàries clàssiques, i que han perdurat en ocasions fins als nostres dies, com ja us he comentat anteriorment. Molts d'aquests tòpics se'ls designa per mitjà de expressiones llatines. Uns curts exemples serien la Dóna angelicata d'Itàlia, la Femme Fatale de França o el Don Juan d'Espanya. "Tempus fugit" Escrita per Virgili a les Geòrgiques. Aquesta locució llatina fa una referència explícita al veloç transcurs del temps. "Carpe Diem" Aquesta tópic, en realitat significa: aprofita el moment present sense esperar el futur. "Vita Flumen" Con...

Les Metamorfosis d'Ovidi.

 La Transformació Literària: Les Metamorfosis.  Avui parlarem d'una maravellosa obra: Les Metamorfosis, del poeta romà Ovidi, és un poema en quinze llibres que narra la història del món des de la seva creació fins a la deïficació de Juli Cèsar, combinant amb llibertat mitologia i història. Va ser acabat en l'any 8 d. C. Aquesta obra literària és considerada com una obra mestra de l'edat d'or de la literatura llatina. Una de les obres clàssiques més llegides durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, Les metamorfosis va inspirar a múltiples artistes, com Tiziano, Velázquez i Rubens, i continua exercint una profunda influència en la cultura occidental. També vos vull mencionar que varem fer un treball a classe on convertirem per parelles dues històries de les Metamosis d'Ovidi en tweets.  Vos deix l'enllaç:   https://twitter.com/LiteraturaMora Fins una altra! - El Cauce del Río Literal Cira Pérez Bauzá